HORT POÈTIC DE BELLVÍS

Ja fa uns anys que coneixem al Jaume i la Nati. Són d'aquelles parelles que et transmeten serenor i, sobretot, familiaritat. Sempre estan disposats a obrir les portes de casa seva i ensenyar la seva "modesta", manera de viure i sentir les coses. Tenen lo seu hort a escassos km de Bellvís, on cultiven tomateres, arbres fruiters, carxoferes i un dels que més ens agraden: poesia. Un lloc senzill enmig de la plana d'Urgell, amb bellesa i equilibri.




La Nati ens comenta: aquest és lo meu racó preferit, quan vinc m'assec i em relaxo. Vaig tenir enveja sana, a l'imaginar-me la Nati, allí sentada escoltant los mixons i mirant a l'horitzó, deixant la seva ment en blanc, i respirant tranquil·litat. 
En aquell moment vaig recordar quan era petita. En sortir de l'escola, només esperava per anar a l'hort del meu pare a jugar i berenar. Agafar l'aixolet i plantar fulles i llavors, que lo meu pare tenia guardades a la torreta. I així anava fent los meus experiments. Moments on tot passava poc a poc, i no hi havia pressa ni estrès. Segurament, tinc lo record mitificat. Però, lo porto a dins guardat. 


Lo passat dissabte vam poder assistir a la segona edició del recital de poesia a l'hort poètic. Tota una experiència desconeguda, on tots los assistents vam percebre lo luxe (riquesa en les coses de la vida -coses espirituals-). Tot va començar amb una petita caminada, vorejant la carretera que va de Bellvís al santuari de la Mare de Déu de les Sogues. A l'hort ens esperaven los poetes: Joan Francesc Dalmau, Montse Germà, Xavier Macià, Àngels Marzo, Carme Romia i Jaume Suau. Tots van llegir tres poemes amb diferents temàtiques. La veritat és que l'entorn i lo temps van acompanyar la jornada. En acabar, i per apadrinar l'acte, van plantar un auró, on s'hi van enterrar tres poemes. Finalment, vam poder degustar un vermut a l'hort.





Lo dit del Joan l'hi dóna un glamur pagès a la foto del vermut... hehehe

Adjunto un poema que em va agradar i que va poder llegir l'amfitrió de la jornada. Moltes gràcies Jaume per fer-nos sentir aquelles paraules dins nostre. Enllaç al blog del Jaume http://hortpoetic.blogspot.com.es/

 Recordes, pare, aquells camins
bordejats de xops i segles
d’aigua amb pressa,
transparent i  fresca,
que reteníem en la memòria?

Recordes, pare, l’olor a verd
i el so de mil ocells
que ens acompanyaven?
I la camamilla inundant
els camps dels Arcs, vora Bellvís,
estenent-se cap a Linyola?.

Recordes, pare, el blat amb verd d’abril,
jove i tendre, jugant
amb la nostra suor de camp?
I les flors enramant
les velles soques on aterraven
les tossudes garses!

No calien paraules.
s’entenia tot.
No calia anar més lluny: érem lluny!

Ara només queden els arbres
per recordar el passat
i recollir en el seu tronc perdut
el temps i la distància.

 Jaume Suau      

De retorn cap a Bellvís, us deixem amb algunes curiositats del camí que ens van agradar.


Roselles atrapades.


Mirant al cel.


I perquè no? Una granja transformada en casa.


Vaig pensar, algú ha vingut a la jornada amb tractor. No, era lo tractor que va portar les cadires.


Una bicicleta del passat, que regenta lo present a l'entrada d'una casa nova.


JO NO SÉ ESCRIURE POESIA. AIXÍ QUE INTENTARÉ CAPTAR POESIA AMB LES FOTOS.

LA PARAULA TRIADA:

Poesia: Art del llenguatge que consisteix a expressar segons un ritme, normalment el del vers, un o diversos temes, una idea, un sentiment, etc., als quals cada poeta vol donar un valor propi i universal alhora

TAMBÉ ET POT INTERESSAR

0 comentaris